La primera prova de l’elaboració
de sabó la trobem a Mesopotàmia a la
civilització Sumeria (3.000 – 2.500 a.C.).
Hi ha constància en Taules
Sumeries en escriptura cuneïfome que fan referència a la barreja que s’obtenia
de bullir olis amb potassi, resines i sal.
Aquesta barreja (aquest sabó) es feia servir per netejar la llana i la pell. Les Taules Sumeries es poden considerar un tractat de química d’elaboració
de sabó.
Però …, i abans del
sumeris?
Quan es va elaborar
el primer sabó?
Hem de fer un
exercici d’imaginació i sentit comú per crear una hipòtesi coherent, basada en els coneixements històrics, que expliqui com va anar el descubriment del sabó.
El primer sabó a la història
de la humanitat (com altres descubriments) va ser fruit de la casualitat
i la curiositat innata del ésser humà.
Ens situarem a la
PREHISTÒRIA, al PALEOLÍTIC (2.500.000 – 8.000 a.C.).
Entre el 1.000.000 al
300.00 a.C. l’Homo erectus era l’únic homínid existent, es localilitza a l'est d'Àfrica (avui en dia Etiòpia i voltants), és la primera espècie d'hominid que emigra fora d'Africa a Asia i Europa. En aquella època la Terra es trobava en
un període glacial.
L'Homo erectus era nòmada,
vivia en manada, eren caçadors i recol·lectors.
Va ser el primer homínid que va
dominar el foc, això vol dir que sabia crear foc i donar-li utilitat.
El domini del foc per
part de l’home primitiu fa uns 700.000 anys va ser un avanç importantíssim per
la humanitat.
El foc era una defensa en front a depredadors, era font de calor,
el foc va fer possible cuinar els aliments: la carn era més tendre i gustosa i
feia més comestibles els vegetals.
El foc va fer possibles transformacions químiques, la més important
va ser la fondre metalls (6.500 a.C.), i una transformació més modesta però important per nosaltres
va ser la generació de sabó a partir de greixos + cendres + aigua …
I com es va generar
sabó?
Com deiem, l’Homo erectus va aprendre
a dominar el foc, el va utilitzar per cuinar aliments.
Una de les tècniques per
cuinar els aliments era posar dos horquetes clavades al terra sobre la foguera
i l’animal empalat sostingut a les horquetes per donar-li voltes i que es
cuinés de forma homogènia.
El greix de l’animal
regalimava sobre la foguera, barrejant-se amb les cendres.
Un cop cuinat l’animal
apagaven la foguera amb aigua, per evitar accidents.
La curiositat natural
i innata que segurament l’home primitiu tenia va fer que en algun moment endinses les mans a les cendres apagades i
fredes.
Les mans li van
quedar impregnades d’una substància lliscosa . Va començar a fregar les mans
per retirar aquella substància però va
veure que no se’n podia desfer.
Va pensar que era
millor ficar les mans en aigua, va començar a fregar i sorprenentment va aparèixer
escuma.
Novament va submergir
les mans en aigua per treure’s l’escuma, i de nou es va sorprendre al veure les mans netes. Tenia les mans completament netes de greix,
terra i brutícia.
Aquest descobriment
va sorprendre a l’home primitiu, que segurament va repetir aquesta experiència,
i segurament li va donar utilitat a la “substància llefiscosa desconeguda” (sabó) per
treure greix i brutícia (per netejar).
Aquesta experiència
tan simple va evolucionar amb l'observació i millorant la tècnica amb assaig-error
/ assaig-encert, fins arribar a l’època
del sumeris que van transcriure a les Taules en escriptura cuneiforme les primeres
receptes d’elaboració de sabó, un procés treballat, estudiat i conegut per ells,
desprès de l’experiència de les generacions anteriors.
Fonts consultades:
historiaybiografias.com – monografias.com – losnuevelibros.com –
historiauniversal.com - curso MOOC UNAM Facultad Química Orgánica - SlideShare Homo erectus